CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL ALT TER - Descoberta de l'entorn natural i del patrimoni històric i cultural dels Pirineus
 

CALENDARI FENOLÒGIC DE FAUNA I FLORA
DEL PARC NATURAL DE LES CAPÇALERES DEL TER I FRESER

Què passa a cada mes? Què floreix? Què fan els animals?
Per saber què passa amb la fauna i la flora al parc, podeu consultar el calendari feològic.

Fauna
Mes de l'any
Flora
llop
guineu
Època de zel de la guineu (Vulpes vulpes). Durant aquesta època emeten un lladruc.

 

GENER

lliri de neu
Comença a florir el lliri de neu (Galanthus nivalis). Poden trobar-se flors fins el mes d'abril, segons el lloc.
margaridoia La margaridoia (Bellis perennis) és una planta que pot florir gairebé tot l'any i se'n poden trobar flors al mig de l'hivern.
ós
àliga daurada
Inici de la reproducció de l'àliga daurada (Aquila chrysaetos). Faran el niu, incubaran 2 mesos i els aligons volaran al cap de 3 mesos després de néixer.


FEBRER

fetgera
L'herba fetgera (Anemone hepatica) pot començar a florir ja al mes de gener fins al mes de maig. Té flors blanques, liles i rosades.
pixallits
El pixallits o dent de lleó (Taraxacum officinale) aprofitarà una mica de bonança per lluir les seves flors grogues, però serà abundant a partir del març..
ós
oreneta vulgar
Comença el retorn dels ocells migradors provinents del sud. Els llocs de pas al parc són els colls, com ara el Coll d'Ares.
trencalòs
A finals de febrer o inicis de març neixen els polls de trencalòs (Gypaetus barbatus), el rapinyaire més gran dels pirineus amb quasi 3 m d'envergadura.
MARÇ
dent de ca
El dent de ca (Erythronium dens-canis) és una flor bonica i grossa que podem trobar-la entre el març i el maig en prats.
safrà de muntanya
El safrà de muntanya (Crocus vernus) és una flor que creix als prats i neix d'un bulb. Malgrat el nom, no s'utilitza a la cuina.
madueixera
Les primeres flors de la maduixera (Fragaria vesca) les podem veure ja al mes de març, si bé haurem d'esperar fins el juliol per tastar les maduixes.
marmota
Durant l'abril les marmotes (Marmota marmota) es desperten de la seva hivernació. Comencen a sentir-se els seus xiscles als prats.
perdiu nival
La perdiu blanca (Lagopus muta) canvia el plomatge blanc per un de bru que la camufla millor en els mesos sense neu.
ermini
L'ermini (Mustela erminea) també canvia en aquestes dates el seu pellatge hivernal per l'estiuenc bru.
ABRIL
pastorella
La pastorella (Gentiana verna) floreix entre l'abril i l'agost a les pastures, si bé és possible trobar-la a la tardor i fins el novembre.
trinitària
El pensament silvestre (Viola tricolor) es troba florit d'abril fins setembre. També es coneix com trinitària per combinar els colors blanc, groc i lila.
nabiu
El nabiu (Vaccinium myrtillus) és un petit arbust que es troba en els boscos subalpins. Floreix d'abril a juny i els fruits maduren entre juliol i agost.
isard
Aquest mes, neixen les cries dels isards (Rupicapra pyrenaica) i també les dels cabirols i dels cérvols.
gall fer
El mes de maig és quan el gall fer (Tetrao urogallus) fa les parades nupcials, enfilant-se dalt d'una soca, obrint la cua i fent cants per atraure les femelles.
MAIG
corniol
El corniol (Aquilegia vulgaris) forma una flor grossa, acampanada i molt vistosa entre el maig i juliol a vorades de boscos
genciana
Les flors de la genciana pirinenca (Gentiana pyrenaica) és possible trobar-les entre maig i setembre. És una planta endèmica dels Pirineus Orientals
cabirol
Les femelles de cabirol (Capreolus capreolus) tenen una o dues cries i pareixen el mes de maig o juny.
perdiu blanca
Al juny, els polls de perdiu blanca (Lagopus muta) comencen a néixer. Són nidífugs (no s'estan al niu) i són capaços de menjar sols.
JUNY
marcòlic
El marcòlic groc (ilium pyrenaicum) floreix els meoss de juny i juliol. Només creix als Pirineus i la Vall de Núria l'ha adoptat com emblema.
neret
El neret (Rhododendrom ferrugineum) és un arbust que només trobem en els boscos més alts. Les seves flors apareixen de juny a agost.
cabirol
El cabirol (Capreolus capreolus) entra en zel. Els mascles emeten uns lladrucs i defensen el territori tot barallant-se amb les banyes.
papallona apolo
Al juliol és quan es veuen volar més papallones apolo (Parnasius apollo). El període de vol és maig a agost, màxim setembre.
JULIOL
La nigritella (Nigritella gabasiana) és una petita orquídia de flors granatoses que creix en els prats alpins. Floreix l'estiu de juny a agost.
La tora blava (Aconitum napellus) floreix de juliol a setembre a prop dels torrents de muntanya. Compte! És molt verinosa.
oreneta vulgar
Els ocells migradors comencen a tornar cap a les zones d'hivernada travessant els Pirineus. Un dels primers a marxar és el falciot (Apus apus).
La mallerenga petita (Parus ater) pot arribar a tenir pollets, de segones postes, fins el mes d'agost. Els primers són de l'abril.
AGOST

L'àrnica (Arnica montana) floreix de juny a agost ens els prats i bruguerars de muntanya. És una herba utilitzada per baixar el dolor dels cops.

nabiu
El nabiu (Vaccinium myrtillus) fa els fruits entre juliol i agost. Les fulles i els fruits són consumits pels galls fers.
llop
cérvol
A finals de setembre i principis d'octubre es pot escoltar la brama del cérvol (Cervus elaphus). Els mascles combaten per estar amb les femelles.
SETEMBRE
El galeopsis (Galeopsis ladanum) prefereix créixer en terrenys pedregosos i assolellats. Al parc la trobem en tarteres, per exemple.
Al mes de setembre es poden trobar les darreres flors de tora groga (Aconitum anthora) ue floreix des de juliol. És molt tòxica.
senglar
Comença el període reproductor del senglar (Sus scrofa) que dura fins gener.
marmota
A mesura que els dies es facin curts i freds, les marmotes (Marmota marmota) surten cada cop menys i inicien la hivernació de quasi 7 mesos.
Entre octubre i desembre, les truites comunes (Salmo trutta) fan la posta en un clot al llit del riu. Els ous no són cuidats pels progenitors.
OCTUBRE
La carlina (Carlina acaulis) floreix des de l'agost fins a l'octubre en prats alpins. S'usa per portar bona sort a les cases pirinenques posant-les seques a les portes. Hi ha que afirma que espanta les bruixes, d'altres, que recorda la forma del sol.
El bedoll (Betula pedula ) és un arbre de muntanya que creix en els llocs que una allau ha malmès el bosc. Té l'escorça blanca tacada de negre. Les fulles a la tardor, cap a l'octubre, prenen un to groc llampant.
Al novembre els mascles de mufló (Ovis musimon) entrexoquen les seves cornamentes: estan en zel.
perdiu nival
La perdiu blanca (Lagopus muta) muda les plomes al blanc hivernal per tal de camuflar-se a la neu.
ós
NOVEMBRE
La bruguerola (Calluna vulgaris) és un petit arbust de flors rosades i petites que acaba la floració el novembre. Es pot trobar en flor des de l'agost en l'interior de boscos i fins a zones de prat alpí.
El pi roig (Pinus sylvestirs ) és un arbre abundant a les parts baixes del parc. Té l'escorça rogenca, que li dóna el nom. Els seus pinyons maduren de novembre a març dins de pinyes que tenen 2 anys.
ermini
L'ermini (Mustela erminea), entre novembre i desembre canvia el pelatge. És tot blanc excepte la punta de la cua, negre.
voltor
És durant el mes de desembre que els voltors (Gyps fulvus ) inicien el període reproductor amb el zel i la construcció de nius.
DESEMBRE
El pi negre (Pinus unicnata) és l'arbre que creix fins a les parts més altes. L'únic que resisteix les rigorositats del clima a l'alta muntanya. Els seus pinyons maduren entre setembre i gener i els aprofiten ocells com el trencapinyes (Loxia curvirostra).
Els itineraris de descoberta que realitzem al Parc Natural pretenen donar a conèixer els valors naturals de forma amena i despertant la curiositat i l'interès.
EL LLOP I L'ÓS AL PARC NATURAL DE LES CAPÇALERES DEL TER I FRESER
llop

Llop (Canis lupus)

El retorn del llop a Cataunya des de la seva desaparició al s. XIX està documentada almenys des del 2004 a la zona del Cadí-Moixeró. El 2011 ja es cita al Ripollès, amb 7 observacions a Setcases. El 2013 es torna a citar al Ripollès i el 2014 es fotografia a la zona de Querlabs (accés a la notícia).

Es tracta de llops mascles solitaris que no han format cap manada. La conducta d'aquests animals és que defugen la presència humana i és molt difícil la seva observació.

Ós (Ursus arctos)

L'ós al Pirineu no s'ha extingit mai, si bé els pocs que en quedaven va fer decidir que als anys 90 s'impulsessin reintroduccions al vessant francès. Els óssos introduïts s'han barrejat amb els autòctons i han proporcionat una població total pirinenca d'uns 25 óssos (2013, Depana).

Al Ripollès, la constància de l'ós es redueix a una cita (fotografia de l'animal des de molt lluny i una petjada) al vessant sud del Puigmal el març del 2004 (accés a la noticia). També s'ha citat al Cadí (octubre 2008) i també al límit entre el Vallespir i l'Alt Empordà (novembre del 2010. Accés a la noticia). La població oriental d'óssos es manté escassa al vessant francés entre el Canigó i el Carlit.

NOTÍCIES DE L'ÓS  

L'ANY 2004 ES VA TROBAR UNA PETJADA D´ÓS A LA ZONA DEL PUIGMAL, A LA VALL DE NÚRIA.
*
El mes d'abril del 2004 es va detectar la possible presència d'un exemplar d'ós pels voltants de la vall de Núria, per una fotografia que es va fer d'ell, i també per una petjada seva. Tot i que la imatge va ser captada de molta distància, a la fotografia s'hi podia veure clarament el collar radiotransmissor al seu coll. L'ós es va veure a la cara sud del Puigmal.
Després de ser analitzada per especialistes, es va determinar que l'exemplar que es veia a la fotografia no podia ser un gos perque era massa lent, massa gros per ser un isard, i massa aviat per ser una vedella, ja que encara no hi havia ramats a les pastures. Tot i així, la fotografia tenia poca definició per tal d'esbrinar més detalls.
Per les mateixes dates, el mateix fotògraf, Emili Ametller, va fer una fotografia de la petja d'un ós que va trobar a la mateixa zona de la vall de Núria. Segons es va determinar aleshores, era la d'un dels plantígrads que viuen a la més oriental de les colònies d'Ursus arctos, que habiten a la zona compresa entre Andorra i les muntanyes del Puigmal i serra del Cadí. També es va dir que podia ser una petjada dels óssos nascuts de l'aparellament entre Piros i Giva ( morta aquesta el 2004 per caçadors ), dos dels exemplars eslovens alliberats l'any 1997 a Ordesa, Tarba ( Tarbes ) i Andorra.
Des que va aparèixer aquesta fotografia de la petjada de l'ós, que el 9 Nou va publicar el mes de març del 2006, moment en que es va fer públic, no se n'ha parlat més ni tampoc han aparegut altres mostres que confirmessin l'existència d'un exemplar d'ós en territori ripollès.

( publicat a “EL 9 NOU”, edició Osona i el Ripollès.
Nº 2698, portada, i pp. 2 i 3.
dilluns 09.07.2007.)

UNA ÓSSA AMB DOS CADELLS AL CADÍ

Redacció Girona 11/08/2008 - 12:46h

Confirmada la presència d'una óssa amb dos cadells a la serra del Cadí
Fa uns dies es va rebre un avís al departament de Medi Ambient procedent del Parc Natural del Cadí-Moixeró sobre una possible observació, el dimecres 23 de juliol, d'una óssa amb cadell al municipi d'Alàs i Cerc, que posteriorment ha estat confirmada.

Davant d'aquesta notícia, es va prospectar la zona concreta de l'observació. Tot seguit, es van instal·lar parany de pèls, i tres càmeres fotogràfiques en alguns dels punts. També es van prospectar els planells i herbassars per sobre del vessant nord de la serra del Cadí, a l'Alt Urgell. I, per últim, es van realitzar esperes, tant diürnes com nocturnes, amb l'objectiu d'observar els exemplars d'ós bru.

El dissabte 26 de juliol, es va localitzar un possible excrement d'ós bru en un dels planells. El dimecres 30 de juliol, al capvespre, es van observar tres individus d'ós bru, una femella amb dues cries, probablement de segon any, també al vessant nord del Cadí. El dijous 31 de juliol, es va trobar un altre excrement d'ós bru en el mateix lloc on s'havien vist els animals la nit d'abans.

Les mostres recollides s'han enviat a analitzar genèticament a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fins ara, la revisió de les càmeres fotogràfiques i dels paranys de pèls han donat resultats negatius.

Malgrat la presència actual dels óssos a la zona, no hi ha dades de possibles danys sobre la ramaderia domèstica causats per aquests plantígrads durant els últims anys.

La població catalana d'ós bru als Pirineus ocupa principalment les comarques de la Val d'Aran, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i l'Alt Urgell. Els óssos del Pirineu central procedeixen d'Eslovènia, de dos alliberaments realitzats els anys 1996-97 i 2006. Actualment, es pot parlar d'entre 15 i 20 exemplars d'ós bru repartits als Pirineus central i oriental, als vessants nord i sud. Durant els últims anys, s'han detectat alguns exemplars d'ós bru en indrets més cap al sud i cap a l'est, la qual cosa ha demostrat una expansió de l'espècie per aquells hàbitats més adients dels Pirineus de Catalunya.

 
Els itineraris de descoberta que realitzem al Parc Natural pretenen donar a conèixer els valors naturals de forma amena i despertant la curiositat i l'interès.

Logo Alt Ter
CEA Alt Ter - Pirineus Orientals · Ecomuseu El Molí Petit, 17860 Sant Joan de les Abadesses ·
Tel/fax. 972721317 ·
Tel mòbil. 686113344 ·
info@alt-ter.org