Calendari Fenològic de la Fauna i Flora del Parc Natural de les capçaleres de Ter i el Freser
Què passa a cada mes? Què floreix? Què fan els animals?
Per saber què passa amb la fauna i la flora al parc, podeu consultar el calendari fenològic.
Gener
Comença el període reproductor del llop (Canis lupus) que pot durar fins l’abril.
Època de zel de la guineu (Vulpes vulpes). Durant aquesta època emeten un lladruc.
Comença a florir el lliri de neu (Galanthus nivalis). Poden trobar-se flors fins el mes d’abril, segons el lloc.
La margaridoia (Bellis perennis) és una planta que pot florir gairebé tot l’any i se’n poden trobar flors al mig de l’hivern.
Febrer
En plena hibernació, en els mes de gener o febrer, les ósses (Ursus arctos) pareixen els seus cadells
Inici de la reproducció de l’àliga daurada (Aquila chrysaetos). Faran el niu, incubaran 2 mesos i els aligons volaran al cap de 3 mesos després de néixer.
L’herba fetgera (Anemone hepatica) pot començar a florir ja al mes de gener fins al mes de maig. Té flors blanques, liles i rosades.
El pixallits o dent de lleó (Taraxacum officinale) aprofitarà una mica de bonança per lluir les seves flors grogues, però serà abundant a partir del març..
Març
Aquest més és quan els óssos (Ursus arctos) surten dels seus cubils d’hibernació: petites coves amagades i inaccessibles.
Comença el retorn dels ocells migradors provinents del sud. Els llocs de pas al parc són els colls, com ara el Coll d’Ares.
A finals de febrer o inicis de març neixen els polls de trencalòs (Gypaetus barbatus), el rapinyaire més gran dels pirineus amb quasi 3 m d’envergadura.
El dent de ca (Erythronium dens-canis) és una flor bonica i grossa que podem trobar-la entre el març i el maig en prats.
El safrà de muntanya (Crocus vernus) és una flor que creix als prats i neix d’un bulb. Malgrat el nom, no s’utilitza a la cuina.
Les primeres flors de la maduixera (Fragaria vesca) les podem veure ja al mes de març, si bé haurem d’esperar fins el juliol per tastar les maduixes.
Abril
Durant l’abril les marmotes (Marmota marmota) es desperten de la seva hivernació. Comencen a sentir-se els seus xiscles als prats.
La perdiu blanca (Lagopus muta) canvia el plomatge blanc per un de bru que la camufla millor en els mesos sense neu.
L’ermini (Mustela erminea) també canvia en aquestes dates el seu pellatge hivernal per l’estiuenc bru.
La pastorella (Gentiana verna) floreix entre l’abril i l’agost a les pastures, si bé és possible trobar-la a la tardor i fins el novembre.
El pensament silvestre (Viola tricolor) es troba florit d’abril fins setembre. També es coneix com trinitària per combinar els colors blanc, groc i lila.
El nabiu (Vaccinium myrtillus) és un petit arbust que es troba en els boscos subalpins. Floreix d’abril a juny i els fruits maduren entre juliol i agost.
Maig
Aquest mes, neixen les cries dels isards (Rupicapra pyrenaica) i també les dels cabirols i dels cérvols.
El mes de maig és quan el gall fer (Tetrao urogallus) fa les parades nupcials, enfilant-se dalt d’una soca, obrint la cua i fent cants per atraure les femelles.
El corniol (Aquilegia vulgaris) forma una flor grossa, acampanada i molt vistosa entre el maig i juliol a vorades de boscos
Les flors de la genciana pirinenca (Gentiana pyrenaica) és possible trobar-les entre maig i setembre. És una planta endèmica dels Pirineus Orientals
Juny
Les femelles de cabirol (Capreolus capreolus) tenen una o dues cries i pareixen el mes de maig o juny.
Al juny, els polls de perdiu blanca (Lagopus muta) comencen a néixer. Són nidífugs (no s’estan al niu) i són capaços de menjar sols.
El marcòlic groc (ilium pyrenaicum) floreix els meoss de juny i juliol. Només creix als Pirineus i la Vall de Núria l’ha adoptat com emblema.
El neret (Rhododendrom ferrugineum) és un arbust que només trobem en els boscos més alts. Les seves flors apareixen de juny a agost.
Juliol
El cabirol (Capreolus capreolus) entra en zel. Els mascles emeten uns lladrucs i defensen el territori tot barallant-se amb les banyes.
Al juliol és quan es veuen volar més papallones apolo (Parnasius apollo). El període de vol és maig a agost, màxim setembre.
La nigritella (Nigritella gabasiana) és una petita orquídia de flors granatoses que creix en els prats alpins. Floreix l’estiu de juny a agost.
La tora blava (Aconitum napellus) floreix de juliol a setembre a prop dels torrents de muntanya. Compte! És molt verinosa.
Agost
Els ocells migradors comencen a tornar cap a les zones d’hivernada travessant els Pirineus. Un dels primers a marxar és el falciot (Apus apus).
La mallerenga petita (Parus ater) pot arribar a tenir pollets, de segones postes, fins el mes d’agost. Els primers són de l’abril.
L’àrnica (Arnica montana) floreix de juny a agost ens els prats i bruguerars de muntanya. És una herba utilitzada per baixar el dolor dels cops.
El nabiu (Vaccinium myrtillus) fa els fruits entre juliol i agost. Les fulles i els fruits són consumits pels galls fers.
Setembre
Octubre
Comença el període reproductor del senglar (Sus scrofa) que dura fins gener.
A mesura que els dies es facin curts i freds, les marmotes (Marmota marmota) surten cada cop menys i inicien la hivernació de quasi 7 mesos.
Entre octubre i desembre, les truites comunes (Salmo trutta) fan la posta en un clot al llit del riu. Els ous no són cuidats pels progenitors.
La carlina (Carlina acaulis) floreix des de l’agost fins a l’octubre en prats alpins. S’usa per portar bona sort a les cases pirinenques posant-les seques a les portes. Hi ha que afirma que espanta les bruixes, d’altres, que recorda la forma del sol.
El bedoll (Betula pedula ) és un arbre de muntanya que creix en els llocs que una allau ha malmès el bosc. Té l’escorça blanca tacada de negre. Les fulles a la tardor, cap a l’octubre, prenen un to groc llampant.
Novembre
Al novembre els mascles de mufló (Ovis musimon) entrexoquen les seves cornamentes: estan en zel.
La perdiu blanca (Lagopus muta) muda les plomes al blanc hivernal per tal de camuflar-se a la neu.
A finals del mes de novembre, amb unes bones reserves de greix, l’ós (Ursus arctos) es retira als cubils per hivernar.
La bruguerola (Calluna vulgaris) és un petit arbust de flors rosades i petites que acaba la floració el novembre. Es pot trobar en flor des de l’agost en l’interior de boscos i fins a zones de prat alpí.
El pi roig (Pinus sylvestirs ) és un arbre abundant a les parts baixes del parc. Té l’escorça rogenca, que li dóna el nom. Els seus pinyons maduren de novembre a març dins de pinyes que tenen 2 anys.
Desembre
L’ermini (Mustela erminea), entre novembre i desembre canvia el pelatge. És tot blanc excepte la punta de la cua, negre.
És durant el mes de desembre que els voltors (Gyps fulvus ) inicien el període reproductor amb el zel i la construcció de nius.
El pi negre (Pinus unicnata) és l’arbre que creix fins a les parts més altes. L’únic que resisteix les rigorositats del clima a l’alta muntanya. Els seus pinyons maduren entre setembre i gener i els aprofiten ocells com el trencapinyes (Loxia curvirostra).
El Llop i l’Ós al Parc Natural
Llop (Canis lupus)
El retorn del llop a Cataunya des de la seva desaparició al s. XIX està documentada almenys des del 2004 a la zona del Cadí-Moixeró. El 2011 ja es cita al Ripollès, amb 7 observacions a Setcases. El 2013 es torna a citar al Ripollès i el 2014 es fotografia a la zona de Queralbs .
Es tracta de llops mascles solitaris que no han format cap manada. La conducta d’aquests animals és que defugen la presència humana i és molt difícil la seva observació.
Ós (Ursus arctos)
L’ós al Pirineu no s’ha extingit mai, si bé els pocs que en quedaven va fer decidir que als anys 90 s’impulsessin reintroduccions al vessant francès. Els óssos introduïts s’han barrejat amb els autòctons i han proporcionat una població total pirinenca d’uns 25 óssos (2013, Depana).
Al Ripollès, la constància de l’ós es redueix a una cita (fotografia de l’animal des de molt lluny i una petjada) al vessant sud del Puigmal el març del 2004 (accés a la noticia). També s’ha citat al Cadí (octubre 2008) i també al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà (novembre del 2010. Accés a la noticia). La població oriental d’óssos es manté escassa al vessant francés entre el Canigó i el Carlit.